Pantalla Global

Barcelona, Sant Sebastià i Monterrey: Pantalla Global suma 100.500 visitants presencials

2013-11-11T13:08:54Z

CCCB © La Fotográfica, 2012

Mostrar el poder de la pantalla en tots els seus vessants: seducció, creació d’arquetips i models, informació, capacitat de shock, vigilància… és una de les tesis de Pantalla Global, un projecte expositiu basat en el llibre homònim de Gilles Lipovetsky i Jean Serroy que es va exhibir del 24 de gener al 28 maig del 2012 al CCCB.

Coproduïda amb el San Telmo Museoa, de juny a setembre del 2012 la mostra va viatjar a Sant Sebastià i al 2013 s’ha exposat al Conarte (Centro de las Artes) de Monterrey (Mèxic), on ha tingut un gran èxit amb 62.000 visitants. Aquesta xifra, sumada a les 11.000 persones que la van visitar a Sant Sebastià i les 27.500 que ho van fer a Barcelona, permet parlar d’un total de 100.500 visitants.

CCCB © La Fotográfica, 2012

Pantalla Global no es limita a l’exhibició in situ, sinó que es tracta d’una experiència de co-creació amb el públic que, segons l’equip del CCCBLab responsable del disseny virtual de la mostra, planteja “un nou model expositiu on el comissari no només elabora un discurs prescriptiu [camp], sinó que dins d’aquest hi inclou espais en blanc per que el públic els pugui omplir amb el seu contingut [contracamp]”. Així doncs, l’exposició presenta dos discursos: l’elaborat pels comissaris a una banda i a l’altra, el que han respost els usuaris a través de breus peces audiovisuals. La veu de la gent es materialitza en més de 350 vídeos publicats al web de Pantalla Global que s’han incorporat a l’espai expositiu presencial. “Les aportacions del públic no són considerades un afegit o una activitat paral·lela, sinó que s’integren amb l’exposició i n’esdevenen una característica principal”, expliquen des del CCCBLab.

Pantalla Global també presenta dues aplicacions per a mòbil relacionades amb la tesi del projecte i un recorregut virtual amb tots els continguts de la mostra que convida a qui no l’hagi visitada en persona a fer-ho des de casa. El web també vol ser un arxiu col·laboratiu sobre els canvis que afecten el mitjà audiovisual, en què els usuaris poden participar aportant nous continguts o intervenint en el debat. Gairebé 30.000 persones s’han passejat pel web Pantalla Global i s’hi han estat una mitjana de 7 minuts.

S'inaugura l'exposició a Conarte

2013-07-01T08:51:26Z

Pantalla Global ja es pot visitar a la Fototeca del Centro de las Artes. La mostra es va inaugurar el passat dia 27 amb una conferència de la Doctora Inés Saenz, i una visita comentada a l'exposició. Durant aquest mes de juny, s'ha reactivat la incubació i ja es poden veure al contracamp els nous vídeos que ens heu fet arribar els usuraris a través de la plataforma virtual. Al la pàgina de Facebook de Conarte Nuevo Leon podeu veure la galeria de fotografies de l'acte.

L'exposició, d’entrada gratuïta, es podrà veure fins el 29 de setembre. Paral·lelament, cal destacar la conferència i el debat en que participarà Gilles Lipovetsky, comissari de la mostra i autor del llibre La Pantalla Global, els dies 21 i 22 d'agost. Serà una oportunitat única per aprofundir en la reflexió sobre el poder de les pantalles en la societat del segle XXI.

Pantalla Global viatja a Monterrey

2013-07-01T08:54:47Z

Conarte - Centro de las Artes acollirà la mostra, que explora el poder de les pantalles a la societat actual, del 27 de juny a l 29 de setembre. En ella també s’hi inclouran, tots els treballs que han formen part del contracamp des de l’inici del projecte, així com les noves obres que s’enviïn a través d’aquesta plataforma virtual.

Després de les presentacions a Barcelona (CCCB) i Donostia (San Telmo Museoa) ens il·lusiona especialment que la primera itinerància de Pantalla Global tingui lloc a Amèrica Llatina, on el projecte ha tingut una gran acollida des del primer moment amb una elevada participació i nombroses activitats realitzades pels centres membres de l’Anilla Llationamèrica-Europa.

Cal destacar que per primer cop, l’exposició es podrà veure amb les 3 fases de la plataforma virtual actives:

La incubació, que continua recollint tots els vídeos dels contribuïdors del contracamp.

L’exposició, que compta amb una visita virtual que integra camp i contra camp servint-se del llenguatge digital.

La post-exposició, un arxiu col·laboratiu sobre l’audiovisual.

Us animem a participar activament en el projecte. Entre tots creem Pantalla Global.

“Itera (Nacen . Crecen . SeReproducen . Mueren)” guanya el premi al millor vídeo del concurs “Pantalla Global a Sant Sebastià”

2012-09-27T07:27:16Z

L’exposició Pantalla Global, a San Telmo Museoa de Sant Sebastià fins el 30 de setembre, compta amb la visió del públic, incorporant a l’exposició física els vídeos que els participants han fet arribar a través de la plataforma virtual. Coincidint amb la 60a edició del Festival Internacional de Cine de San Sebastián, es va convocar un concurs per premiar als millors vídeos del contracamp, que ha comptat fins el moment amb 305 vídeos.

Un jurat format per Josemi Beltrán, de la Unitat de Cine de Donostia Kultura, José Luis Rebordinos, director del Festival Internacional de Cine de San Sebastián, Andrés Hispano, co-comisari de Pantalla Global, i Juan Insua, cap de Projectes del CCCB LAB, per part de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Susana Soto, directora de San Telmo Museoa, i Carmen Garmendia, responsable d’exposicions del mateix, representant al San Telmo Museoa; ha estat l’encarregat d’escollir les millors peces de cada categoria, a més d’un premi especial pel millor treball del contracamp.

El premi especial del jurat ha estat per l’obra “Itera (Nacen.Crecen.SeReproducen.Mueren)” que l’autor mexicà Adrian Regnier va presentar a la categoria de Pantalla Història. La peça, segons paraules de l’autor, busca exemplificar els rols de la repetició i la identitat en la vida diària.

La resta de guanyadors de cada pantalla han estat:

Pantalla Història: Memoria haragian / Memoria en la piel de Mikel Zatarain (24 punts).

Pantalla Política: Retallades de Martí Mur i Mar Font (23 punts).

Pantalla Esport: El Déu Negre de Joanot Cortès (25 punts).

Pantalla Publicitat: T' agrada la televisió? de Nacho Mayals (23 punts).

Pantalla Excés: Elucugrafia nº 16 de Galo Tobías (22 punts).

Pantalla Vigilància: Distopía de Camilo Londoño (23 punts).

Pantalla Joc: Videogame Life de Rafael Figueroa (22 punts).

L’acte d’entrega de premis tindrà lloc el dia 14 de setembre a les 19:30 hores a la sala d’actes de San Telmo Museoa, on també es projectaran els vídeos guanyadors. Els premis consisteixen en entrades pel Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià. El guanyador de cada pantalla serà premiat amb 2 entrades i el millor vídeo del contracamp a més amb 1 abonament de 10 tiquets pel festival.

Felicitats als premiats i moltes gràcies a tots per participar a Pantalla Global.

Canvis en l’ecosistema audiovisual

2012-07-20T11:13:38Z

En els darrers anys estem assistint a profundes i accelerades mutacions del mitjà audiovisual. La irrupció de nous actors dins d’aquest ecosistema ha comportant un canvi radical de paradigma, que ha afectat de manera decisiva els mitjans tradicionals. Alguns s’han intentat adaptar als nous temps amb més o menys encert, altres continuen aferrats a mantenir unes convencions que es comencen a posar en dubte. Amb la certesa que obligadament hem deixat enrere un model i mentre esperem que s’afermin les bases sobre les quals establir-ne un de nou, vivim en una època de canvis i convulsions. Tot i la incertesa del moment, al nostre parer, es poden entreveure algunes característiques del que podria esdevenir aquest nou entorn audiovisual.

La gramàtica audiovisual ho impregna tot

Mai en la història les imatges en moviment no havien pres tal rellevància a la nostra vida. A dia d’avui el llenguatge audiovisual ja no sols pertany exclusivament al cinema i a la televisió. Una de les idees centrals de Pantalla Global és precisament que les pantalles s’han apropiat de tots els espais de la quotidianitat: cinema, televisió, ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes digitals, pantalles de vigilància, etc. El llenguatge audiovisual és molt més present en tots els àmbits de la vida i, per tant, cada cop ens és més familiar.

D’una banda, això comporta que cada cop ens resulti més senzill llegir i comprendre les imatges. Aquesta major educació audiovisual també ens permet interpretar textos més complexos. D’altra banda, cada cop és fa més freqüent l’ús del llenguatge audiovisual per explicar, transmetre, divulgar o comunicar-se. Prova d’això és el creixent nombre de manuals d’instruccions de qualsevol tipus que podem trobar en forma audiovisual. Es freqüent, doncs, trobar-nos en situacions on un vídeo pren el lloc d’un text per fer-nos arribar la informació.

I alhora que el llenguatge audiovisual es fa més present en tots els àmbits, també creix la seva influència sobre els altres llenguatges. Si tradicionalment el cinema o la televisió han begut de la literatura, el teatre o el còmic, entre d’altres, ara es fa palès un transvasament invers. La premsa escrita, les novel·les, les arts escèniques incorporen trets característics del llenguatge audiovisual i, en ocasions, fins i tot integren peces audiovisuals en el seu discurs.

La nova lògica de la producció

Un dels motius d’aquesta penetració de l’audiovisual en la vida privada té a veure amb la democratització dels mitjans de creació i difusió. Cada cop és més fàcil tenir accés a

les tecnologies d’enregistrament i edició d’imatges, que abans estaven en mans d’una minoria privilegiada. L’abaratiment, la major usabilitat i la portabilitat d’aquests dispositius té un efecte directe sobre lalògica de la producció.

La tecnologia digital té un paper clau en aquest canvi. El vídeo digital ha possibilitat un important descens dels costos de producció dels dispositius d’enregistrament i, en conseqüència, n’ha afavorit l’ús per a un major sector social.

D’altra banda, l’automatització dels mecanismes també ha estat clau en la simplificació d’aquestes eines. La tecnologia està al servei de l’usuari. Ja no és necessari ser un expert per tal d’utilitzar una càmera. Amb un simple telèfon mòbil o una càmera compacta podem gravar de manera senzilla i ràpida, sense haver-nos de preocupar d’òptiques, il·luminació, profunditat de camp... De la mateixa manera, el programari d’edició també s’ha fet més amable i accessible. També cal destacar la integració d’aquestes eines en dispositius mòbils, que ha possibilitat la gravació d’imatges en qualsevol lloc i moment.

Això ha provocat que persones sense coneixements previs sobre el llenguatge audiovisual s’atreveixin a gravar i editar les seves pròpies peces. Sense entrar en la discussió sobre la qualitat d’aquestes peces, el que és innegable és que mai en la història tanta gent no havia creat tantes obres audiovisuals. Això, al seu torn, té com a conseqüència l’alliberament de les normes clàssiques i la creació de nous llenguatges, fruit de l’experimentació.

Un conseqüència d’aquesta democratització de la tecnologia afecta la lògica de l’apropiació. La quantitat de material audiovisual a la xarxa és enorme i la facilitat tècnica fa que sigui comú entre els creadors integrar aquest material dins de les pròpies obres. Però molt d’aquest material està protegit per drets d’autor. Davant d’aquest conflicte trobem diferents veus que van des de la defensa aferrissada dels drets dels autors originals fins als qui defensen la legitimitat de l’apropiació de les obres de tercers.

Però potser el fet més determinant ha estat el canvi en el model de distribució. Aquest augment de la producció audiovisual no hauria arribat al ressò que ha tingut sense les noves possibilitats de transmissió que ens ofereix Internet. Plataformes audiovisuals a la xarxa, amb YouTube com a paradigma, han permès la difusió a escala mundial de vídeos. L’impacte d’aquestes obres ha estat tan gran que en certes ocasions ha creat fenòmens globals que ja formen part de la cultura de masses. També és innegable la seva influència en els mitjans tradicionals. La freqüent aparició d’imatges de les xarxes socials als noticiaris televisius o la influència de l’estètica amateur en el cinema són alguns dels exemples de la importància d’aquestes noves produccions.

Tanmateix, també hem de tenir en compte que això no ha produït la desaparició dels canals tradicionals de distribució. Aquests continuen dominant la major part del negoci audiovisual a escala mundial, ja que, de moment, continuen sent els únics amb un model de negoci clar, establert i rendible.

Narratives transmediàtiques

Com hem dit, cada cop som capaços de llegir textos audiovisuals més complexos. Això, sumat a l’aparició de nous mitjans, provoca l’aparició de narratives transmediàtiques. Henry Jenkins descriu aquest concepte com «una història narrativa ―món narratiu―, tan gran, que no cap en una sola plataforma i s’expandeix, necessita expandir-se, per diferents plataformes i formats ―ambdós autoreferencials―, construint una narrativa envoltant, immersiva, integradora i participativa».

La idea bàsica d’aquestes narratives és que la història es desenvolupa en diferents mitjans, però el relat no es tradueix a cadascun d’ells, sinó que cada plataforma explica una part diferent d’aquest gran món narratiu. Així doncs, el que veiem a la pantalla de la televisió no és el mateix que el que podem veure al mòbil, encara que es trobin dins el mateix univers narratiu.

Un dels exemples més coneguts d’aquest fenomen és la sèrie nord-americana 24. Partint d’una ficció televisiva de 24 capítols, el món narratiu s’ha expandit a través de llibres, capítols per a dispositius mòbils, videojocs i plataformes a la xarxa.

Si una cosa ha afavorit Internet ha estat la trobada de persones amb interessos comuns, que han establert xarxes per compartir coneixements entre elles. Potser aquest és el tret més innovador d’aquestes narracions. El fet que el públic hagi deixat de tenir un paper passiu per assumir-ne un d’actiu. En els blocs i les xarxes socials els usuaris no sols parlen i intercanvien informació dels seus llibres, les sèries i les pel·lícules preferits. S’estableixen debats, anàlisis i dissertacions sobre aquestes narracions, en alguns casos d’una gran profunditat. I fins i tot amplien aquests mons narratius amb nous relats que desenvolupen i fan créixer encara més les històries proposades pel text original. Si bé la fanfiction no és una cosa que vingui de nou, també és cert que Internet i les noves tecnologies audiovisuals en permeten un major desenvolupament i impacte.

Un nou ecosistema

En aquest nou ecosistema mutant és difícil guiar-se i es fa necessari crear noves cartografies. La complexitat de la qüestió i les seves ràpides alteracions ens obliguen a estar atents a tots els esdeveniments que es produeixen al nostre voltant. Per facilitar en la mesura del possible aquesta tasca, la tercera fase de Pantalla Global planteja un arxiu col·laboratiu per reflexionar sobre els canvis que experimenta el mitjà audiovisual. Creiem que és una bona manera de crear entre tothom un recull de recursos útils i de qualitat que ens permetin reflexionar sobre aquestes transformacions.

De Pantalla Global al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

2012-07-04T10:01:11Z

Els autors dels vídeos del contracamp de l’exposició participaran en un concurs per assistir a la cita cinematogràfica

El 29 de juny Pantalla Global obre les portes al San Telmo Museoa (STM) de Sant Sebastià. Per celebrar la inauguració amb tots els que heu participat enviant vídeos a la mostra, organitzem un concurs amb totes les peces audiovisuals que ja formen part de Pantalla Global, a més de totes les noves obres que envieu a partir d’ara fins al 5 de setembre de 2012. El premi consisteix a poder assistir a la propera edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.

Un jurat, format per representants de l’equip de comissariat de Pantalla Global, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el San Telmo Museoa, Donostia Kultura i el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, escollirà el millor vídeo de cadascuna de les set pantalles, juntament amb el millor vídeo de tot el contracamp.

Les peces guanyadores seran premiades amb entrades per al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, que celebrarà la seva 60a edició del 21 al 29 de setembre de 2012.

- 1r premi al millor vídeo:1 abonament de 10 tiquets per canviar per qualsevol pel·lícula de qualsevol secció del Festival, llevat de les sessions de Velódromo i inauguració, clausura i premi Donostia, que se celebraran a l’Auditori Kursaal.

- 7 premis, un per cada pantalla:2 entrades per a alguna de les pel·lícules de la secció oficial (a excepció de les gales d’inauguració, clausura i premi Donostia) a l’Auditori Kursaal.

Teniu fins al 5 de setembre per enviar els vostres vídeos, que igualment passaran a formar part de l’exposició física i la plataforma virtual. Per a més informació, podeu consultar les bases de participació.

Pantalla Global comenca la postexposició

2012-06-28T10:39:41Z

El passat 28 de maig, la mostra va finalitzar el seu pas pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Però la vida de Pantalla Global no s’acaba aquí. Un cop acabada la fase d’exposició, el projecte continua amb les itineràncies de la mostra en diferents espais culturals i amb l’activació de la postexposició a Internet.

El proper 29 de juny l’exposició física de Pantalla Global s’inaugura al San Telmo Museoa de Sant Sebastià, on es podrà visitar fins al 30 de setembre, coincidint amb el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. En el contracamp de l’exposició es continuaran mostrant tots els vídeos rebuts durant tot el projecte, més els que es continuïn enviant d’ara endavant. Aquests vídeos també es podran consultar a través de l’exposició virtual i el web.

Conjuntament amb aquesta inauguració, també s’obre al públic la postexposició de la plataforma virtual. Aquesta és la tercera fase del projecte i vol esdevenir un espai de reflexió i debat per a tots aquells interessats en els canvis que està experimentant el mitjà audiovisual. Es tracta d’un arxiu col·laboratiu on són els usuaris els qui proposen categories i aporten els continguts que les il·lustren. D’aquesta manera volem continuar amb l’esperit participatiu del projecte, i apostar un cop més per la col·laboració i la co-creació.

Us animem, com sempre, a ser partícips d’aquesta experiència única de creació col·lectiva ja sigui enviant els vostres vídeos al contracamp de l’exposició o aportant continguts a l’arxiu de la postexposició.

Entre tots creem Pantalla Global!

Pas a pas... Pantalla Global

2012-06-22T08:31:59Z

Pas a pas, dia a dia ... l'exposició Pantalla Global, que es podrà visitar a partir del 30 de juny a San Telmo Museoa (STM), va agafant forma després de diverses setmanes de muntatge a la sala d'exposicions temporals del museu. Operaris de l'empresa Central de Projectes, de Barcelona, estan adaptant els 1.000 metres quadrats expositius de San Telmo al disseny concebut per Olga Subirós per al centre donostiarra, i a poc a poc l'exposició, que STM coprodueix amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), es va deixant entreveure.

Pintura negra per enfosquir les sales i una gran pantalla cinta de 150 metres que recorre tot l'espai expositiu, amb trams especials, trams corbs i inclinats és el que es pot veure ja a la sala. Al llarg de la cinta audiovisual, estaran instal·lades set pantalles: pantalla història, pantalla política, pantalla joc, esport, vigilància, publicitat, pantalla excés. L'objectiu és mostrar el poder de la pantalla en totes les seves vessants: seducció, espectacle, creació d'arquetips i models, informació, interactivitat, vigilància ... i davant aquesta gran pell-pantalla s'aniran instal·lant les respostes audiovisuals dels usuaris, les que vosaltres mateixos podeu pujar ja a la plataforma virtual de l'exposició.

Us animem a participar en la pròxima exposició de STM pujant un vídeo de 2 minuts com a màxim de durada i que respongui a algun dels interrogants plantejats pels comissaris de l'exposició. Hi haurà premis!!!!

Pantalla Global. Virtuts i contradiccions d’una exposició oberta

2012-05-23T07:10:43Z

Tot i la ràpida efervescència dels projectes oberts i participatius en el si de les institucions culturals, encara es tracta d’una tendència molt recent, un fenomen que podríem considerar en versió Beta. Si bé creiem que Pantalla Global és una exposició pionera en molts aspectes, també som conscients de les seves mancances, fruit precisament d’aquesta novetat i de la falta de precedents. És per aquest motiu que no ens plantegem Pantalla Global com una fita en l’evolució de les exposicions, sinó com el primer pas d’un camí a recórrer en els pròxims anys.

Obrir una exposició

La gran aportació de Pantalla Global és el plantejament d’un nou model expositiu on el comissari no només elabora un discurs prescriptiu, sinó que dins d’aquest hi inclou espais en blanc per que el públic els pugui omplir amb el seu contingut. Com a conseqüència, l’exposició deixa de ser una creació tancada i perfectament controlada pels comissaris, que alhora accepten la introducció de la visió del públic en la mostra, una visió que complementa i que fins i tot pot arribar a contradir la seva pròpia.

Conscients de que una exposició oberta va molt més enllà de permetre la interacció del públic, també hem volgut fer més transparent el procés de creació. D’aquesta manera, la plataforma virtual també ens ha servit per començar donar visibilitat al treball de la incubació i alhora, ens ha de permetre, un cop acabada l’exposició, crear un arxiu virtual amb tots els continguts de la mateixa, que permeti continuar amb la reflexió de la mostra. Aquest work in progress però, no l’hem entès només com un diari de treball, sinó com un lloc on plasmar les reflexions suscitades a partir de la feina feta.

La gestió de la participació

Si bé la interacció amb el públic no és quelcom nou en les exposicions, Pantalla Global ho permet d’una manera com mai s’havia fet abans al CCCB, incloent la participació com a part intrínseca del projecte ja des de la seva incubació. Així doncs, les aportacions del públic no són considerades un afegit o una activitat paral·lela, sinó que s’integren amb l’exposició i n’esdevenen una característica principal, sense la qual la mostra perdria bona part del seu sentit i la seva essència.

Una de les idees bàsiques de l’exposició és obrir els centres culturals a tothom, i permetre al gran públic exposar en un espai abans reservat als artistes. Però aquest nou paradigma també comporta nous reptes. Ja en la sessió I+C+i: 2.0 de la interacció a la co-creació ens plantejàvem quins nivells es podien assolir en la participació del públic i quins possibles problemes s’entreveien d’aquesta interacció. Pantalla Global està articulada en dues grans línies: camp i contracamp. Mentre el camp reprodueix el discurs dels comissaris, el contracamp és una finestra oberta que aglutina les obres enviades pels usuaris. En aquest cas, la participació del públic està perfectament cenyida a aquesta part de l’exposició.

Però si bé delimitar la participació ens podria semblar que atorga un major control sobre aquesta, també ens planteja un nou repte: com regular la contribució del públic. Podem acceptar amb facilitat establir uns requisits tècnics per qüestions relacionades amb el muntatge de la mostra, com ara un format de vídeo o una durada. Però cal establir també un filtratge basant-nos en criteris de qualitat? Precisament una de les idees latents en una exposició oberta és el qüestionament permanent de què és l’art i qui pot decidir què ho és. Per aquest motiu ens semblava contradient aquesta selecció en funció de motius estètics. D’altra banda, les obres s’han d’adaptar a les set pantalles plantejades pels comissaris, però al tractar-se de temes molts generals, a vegades és difícil determinar si s’hi adeqüen o no. En aquest cas hem optat per un filtre tou, acceptant tots els treballs que tinguessin un mínim lligam amb la pantalla escollida per l’autor. Això ha permès una major llibertat als creadors a l’hora de plantejar les seves visions, i segurament també ha modificat l’idea original del que havia de mostrar el contracamp.

Aquesta regulació posa de manifest l’aparició d'un nou factor en el procés de creació d’una exposició, el disseny de la participació. I és que per obtenir una resposta del públic cal un treball previ de difusió del projecte. L’aspecte més interessant d’aquest procés és la possibilitat de crear sinergies amb diferents col·lectius. D’aquesta manera, no només aconseguim nodrir d’obres el contracamp, sinó que establim noves xarxes de treball i de coneixement.

Economia de la contribució

Però tot i l’ajuda d’aquests grups i xarxes a l’hora de buscar nous creadors que participessin en el contracamp, hi ha una qüestió clau per tal que el públic es decideixi a presentar la seva obra: les contrapartides que se’ls ofereixen. En el cas de Pantalla Global la recompensa que s’ofereix als creadors és poder exposar al CCCB. Precisament, el fet de que els artistes del contracamp no rebin cap remuneració econòmica mentre si que la reben els del camp o la resta de gent que treballa en el projecte, ha estat un dels punts que ha suscitat més crítiques a Pantalla Global. Però com es fa una economia distribuïda justa? Aquest debat, ja iniciat a l’I+C+i: Economia distribuïda, continua obert, i encara sense oferir-nos solucions importants quan es tracta d’exposicions.

Una possibilitat per tal de fer més atractiva la participació són els premis. L’equip de Pantalla Global s’ha plantejat més d’una vegada l’organització d’algun concurs per tal de recompensar els creadors. El dilema sorgeix a l’hora de buscar la fórmula més adequada d’organitzar-lo. Per una part trobem que, si volem tractar el contracamp com un espai participatiu allunyat de la supervisió del comissaris, perd sentit que el premi sigui designat per un jurat d’experts. D’altra banda, l’opció d’un premi atorgat pel mateix públic planteja diversos problemes. El més significant és potser deutor del fet que no hi hagi una data de tancament de la recepció d’obres. Això fa que sigui impossible senyalar una data d’inici i fi de les votacions, i conseqüentment no tots els vídeos tindrien el mateix temps per rebre vots.

A part del desafiament de trobar una economia de la distribució que sigui justa i alhora s’adeqüi al projecte, un dels majors reptes d’una exposició oberta es la gestió dels drets d’autor. Per al CCCB és necessari que els creadors del contracamp cedeixin els drets de reproducció de la seva obra al centre, per tal que el Centre la pugui exposar sense problemes. Però aquesta cessió de drets, com molt bé apunta Eduardo Pérez en el seu blog, no és recíproca, ja que el centre no allibera els materials de l’exposició. El problema justament és que els drets d’aquests materials no pertanyen al CCCB, sinó que aquest en té únicament el dret de reproducció. En tractar-se d’obres audiovisuals, un terreny on estem totalment avesats al remix i a la utilització de fragments de vídeo i àudio de tercers, la complexitat de la gestió dels drets d’autor s’accentua.

Un nou model

Creiem que Pantalla Global, més enllà dels seus possibles encerts i contradiccions, contribueix a un debat imprescindible sobre el present-futur del gènere exposició en una doble vessant: física i virtual. Les noves eines digitals influeixen en la posada en escena física i la materialitat intrínseca de la versió presencial també impregna els móns virtuals. Concebre un projecte expositiu des d'aquest doble vincle ha permès posar en valor el procés d'incubació de la mostra, dotar d'autonomia formal a la versió digital i prolongar el projecte més enllà de la seva manifestació física. També és un pas suggerent en el canvi que està patint la funció del "comissari" o "curador" en la complexitat que plantegen els processos de cocreació amb els usuaris i a les xarxes i comunitats que s'han de vertebrar en els projectes culturals en els quals la creativitat i la intel·ligència col·lectiva hi tenen un paper destacat. Tot i així, considerem prematur extreure conclusions definitives sobre una plataforma que roman activa en les seves tres fases (incubació, exposició i post-exposició) i que ha estat concebuda com un banc de proves en un horitzó en el qual la velocitat del canvi és potser l'única constant. La velocitat del canvi i una inalerable passió per l'aprenentatge.

Pantalla Global a Museum Next

2012-05-21T11:24:09Z

EL proper 25 de maig presentem Pantalla Global al Museum Next, el congrés europeude referència sobre xarxes socials, noves tecnologies i museus. El director del CCCBLab, Juan Insua, parlarà de com el format de l’exposició ha esdevingut un procés de reflexió, creació i experimentació en un moment de constants mutacions en l’esfera audiovisual. La presentació tindrà lloc divendres 25, a les 15h, al Teatre del CCCB.

Durant els dies 24 i 25 de maig al CCCB, el congrés inclourà més de quaranta presentacions i tallers entorn tres eixos temàtics: Participació digital, Màrqueting digital i Reptes digitals en els museus.

Consulteu tota la programació a: www.museumnext.org/conference/museumnext_barcelona_programme.html

Explora Pantalla Global des del teu mòbil

2012-05-15T09:25:59Z

Pantalla Global no només reflexiona sobre el poder de les pantalles, sinó que és, en essència, una exposició multipantalla. Ja des del seu inici la mostra ofereix la possibilitat de ser visitada en un espai físic (el CCCB) i en un espai virtual a través de la web pantallaglobal.cccb.org.

Si hi ha una pantalla que ha crescut en importància i presència a les nostres vides, aquesta és la pantalla mòbil. Ara ja pots visitar la versió virtual de Pantalla Glboal a través de d’Ipad i Iphone. Per fer-ho, només cal que et descarreguis l’aplicació gratuïta des de iTunes.

La visita virtual de Pantalla Global no és limita a ser una simple transposició de l’exposició a la xarxa, sinó que crea un univers propi en 3D que el visitant pot explorar amb total llibertat de moviment. En aquest món trobem diferenciats el camp, on l’usuari pot descobrir vídeos, textos i enllaços que permeten aprofundir en el contingut de l'exposició, i el contracamp, on es mostren els vídeos enviats pels contribuïdors.

Podeu visitar la mostra presencial Pantalla Global al CCCB fins el dia 28 de maig. Després, es traslladarà al Museo San Telmo de Sant Sebastià, on s’obrirà al públic a partir del 29 de juny.

Entrevista a Juan Insua, director de la plataforma virtual

2012-03-28T08:00:42Z

El poder de les pantalles

2012-02-28T11:24:43Z

Pantalles que enlluernen, entretenen, informen, formen i modelen. Pantalles públiques, domèstiques, mòbils i interactives, vivim envoltats de pantalles. Visitar Pantalla Global ens convida a reflexionar sobre el poder de les pantalles.

Per entendre la nostra societat necessitem referir-nos al paper dels Mèdia i les seves pantalles d'exhibició en la construcció de la nostra pròpia visió del món. Davant i darrera de la pantalla, dins i fora de camp, la nostra mirada es construeix. Pantalla Global ens planteja una reflexió oberta al voltant d’aquesta qüestió i ens ratifica la necessitat de mirar a les pantalles des d’una perspectiva crítica i formativa. L’exposició ens mostra com les imatges han influït en el modelatge del món en que vivim i també ens recorda que som nosaltres, els qui podem fer la nostra aportació a la societat, compartint les nostres visions per a la construcció del present i del futur social.

Poder, imaginari i participació. Ens ha agradat visitar Pantalla Global i veure presentades de forma física i virtual les bases que inspiren la definició de elmur.net, un projecte audiovisual que ens convida a imaginar, crear, compartir i inspirar, tot construint un diàleg visual. elmur.net és una conversa en imatges, idees visuals de ciutadans d’arreu del globus, distribuïdes en pantalles públiques i digitals.

Quatre anys després d'haver iniciat el projecte i havent-lo posat en pràctica en diferents contexts: façanes, centres comercials, aparadors, galeries, festivals, conferències, etc., davant de públics de diferents orígens i cultures a Holanda, Xina, Estònia, Alemanya… i descobrint cada vespre amb els veïns i transeünts els efectes secundaris de les imatges positives projectades a la façana de la Fundació Ferreruela Sanfeliu (Lleida); visitar Pantalla Global ens anima a seguir "evangelitzant" sobre el poder educatiu i transformador de les pantalles. Us recomanem visitar Pantalla Global per reflexionar sobre les seves idees i plantejaments, enganxar-vos a les seves sinergies. També us convidem a conèixer elmur.net i a sumar-vos al debat. Fills de la era audiovisual en un món global i digitalitzat, se'ns planteja l'oportunitat d'estructurar en imatges un diàleg intercultural, un debat obert i creatiu. elmur.net és una invitació a utilitzar el poder i les capacitats educatives de les pantalles, de forma positiva i formativa. Qüotidianament les seves imatges omplen el nostre imaginari, la matèria prima de la nostra imaginació, dels nostres desitjos, visions i il·lusions. Davant de la situació política, històrica, ecològica, econòmica i social dels nostres dies i dels reptes que present i futur ens presenten, cal cultivar el nostre imaginari i la mirada crítica, cal potenciar les nostres aptituds creatives com a eines per a la interpretació de la realitat, cal estimular l'acció individual i col·lectiva tot fomentant la creativitat i l’optimisme com a motors de transformació social. Cal que utilitzem les nostres pantalles conscients del seu poder per a inspirar-nos mútuament en el disseny d'un món més intercultural, solidari, pacifista i creatiu.

Us convidem a imaginar, crear, compartir i inspirar-nos a través de les pantalles.

www.elmur.net

Arqueologies de la projecció

2012-02-27T08:54:36Z

Xcèntric en paral·lel a l’exposició Pantalla Global

En el seu text Escrits per a un rectangle blanc, Paolo Gioli va anotar que “abans de la història del cinema, hauria d’existir una història de la pantalla com objecte”, d’aquella superfície que s’amaga sempre en la projecció per donar a lloc al fluxe de llums. A l’insistir en la materialitat de la imatge fílmica, moltes pel·lícules projectades a Xcèntric des dels seus primers anys han presentat en aquesta sala de cinema aquell espai que va ser disenyat per a ser invisible: la pantalla. Però les sessions que s’hi han programat aquesta temporada en paral·lel a l’exposició Pantalla Global ho fan literalment i, a la seva manera, han provat a projectar la seva història. Es tracta de programes pensats a partir de l’exposició; no en el sentit de reflectir els seus continguts, sinó més aviat d’ampliar, discutir i dialogar amb els temes tractats. D’aquesta manera, es podrien considerar com un contracamp més de la mostra que va ser concebuda per Gilles Lipovetsky, Jean Serroy i Andrés Hispano per intentar presentar el poder de les pantalles en la societat actual (recordem que l’exposició pretén generar una tensió dialèctica entre el camp i el contracamp, és a dir, el discurs creat pels comissaris davant l’aportació del públic).

Es tractava de repensar la pantalla a partir de l’espai de projecció d’Xcèntric, cosa que va significar, a la vegada, plantejar un problema: què és programar cinema en un moment en què aquest dispositiu visual es troba tan extès i en el qual les seves qüestions responen, més enllà de l’àmbit cinematogràfic, a les disposicions dels cossos en els espais quotidians.

El conjunt de programes que van resultar d’aquesta reflexió (a càrrec de Loïc Díaz Ronda, Gonzalo de Lucas, Oriol Sánchez, Helena Vilalta i Celeste Araújo) proposen un acostament múltiple i fragmentari a la pantalla, tenint present les seves tecnologies i models de vsualització, les seves formes històriques i socials i també la tensió entre el que mostra i oculta la seva superfície. Vegem-ne alguns.

“Naixement (o pèrdues) del cinema” va reunir un conjunt de pel·lícules que presenten un seguit de mecanismes tècnics i estudis sobre la reproducció del moviment que van precedir el cinema i que es van perdre amb la convencionalització del seu espai de projecció. Molts d’aquests dispositius òptics, com el taumàtrop, el zoopraxiscopi de Muybridge, l’estereoscopi o el zoòtrop, no necessitaven superfícies planes de projecció, sinó que la il·lusió del moviment es configurava en l’ull de l’espectador.

Quando l’occhio trema, Paolo Gioli, Itàlia, 1989, 16 mm, sense so, 18 min

La següent sessió, “El traumatògraf i altres fantasmagories”, era un altre intent de fer una genealogia de la pantalla, presentant l’ull com l’origen de la percepció de les imatges en moviment, però centrant-se en el fet mateix de la projecció. El programa va configurar la seva superfície d’inscripció com un element immaterial, allunyat de les invencions tècniques de la càmera i del projector i vinculat als estudis de projecció d’imatges d’Athanasius Kircher, Ars magna lucis et umbrae, i a determinats espectacles del segle XVIII que, a través de la projecció de llums i sons, produïen representacions fantasmagòriques que atemorien els espectadors (vegi’s al respecte el text de Tom Gunning “The long and the short of it: centuries of projecting shadows, from natural magic to the avant-garde” a The Art of Projection, Hatje Cantz Verlag, Ostfildern, 2009, pp 23-35). El conjunt de pel·lícules projectades ensenyaven aquesta estructura espectral que travessa la pantalla, enllaçant el fenomen perceptiu no als fenòmens exteriors sinó al mecanisme inconscient de l’ull.

Hus, Inger Lise Hansen, Noruega, 1998, 16 mm, 7 min 30 s

A “Visions panòptiques/paisatges impossibles”, la pantalla apareix relacionada amb el dispositiu arquitectònic de presó creat per Jeremy Bentham a finals del segle XVIII, el panòptic, i amb els vells panorames del segle XIX, unes pintures de paisatges que permetien una visió de 360 graus, models de visualització i percepció que es troben generalitzats en els espais de videovigilància i multipantalles del nostre entorn quotidià. Davant aquests mecanismes d’observació, a “Paisatges impossibles/psicogeografia” es van projectar un conjunt de films que exploren la capacitat de la pantalla per projectar cartografies subjectives i recorreguts particulars del paisatge, com una manera de contrarestar la visió global hegemònica.

El programa “Black Audio Film Collective”,per la seva banda, al documentar la manera com els mitjans britànics representen a la comunitat negra i a l’intentar crear altres formes de capturar les sensibilitats dels qui van estar privats de veu durant molts anys, fa front a les maneres de representació dominants dels mitjans i investiga la manera com aquests determinen les formes de recepció dels fenomens socials. També la darrera sessió, “Fiction Artists”, tracta dels mecanismes de producció de sentit de la indústria cinematogràfica i de la televisió, reunint treballs que presenten els procediments adoptats per aquests mitjans per a la construcció dels clixés: una imatge edificada per gestos i adorns, hiperritualitzada com si fos un estereotip.

Made in Hollywood, Bruce i Norman Yonemoto, Estats Units, 1990, 57 min

Altres programes del cicle se centren en mostrar l’apropiació que alguns cineastes han fet de les superfícies de projecció per crear les seves obres. A “Video Out. Kyle Canterbury” es van mostrar algunes pel·lícules d’aquest cineasta nordamericà que va néixer davant la pantalla de la televisió i que treballa refilmant, intensificant els colors i els grans del monitor, per crear imatges abstractes que resulten de la suma de diverses capes de pantalles. A més de projectar geografies inesperades, les pel·lícules de Warren Sonbert treballen noves estratègies de muntatge que produeixen efectes de desplaçament i nombroses associacions en l’espectador. “Ficcions cinètiques”, per acabar, presenta un conjunt de peces que investiguen sobre les diferents formes de composició i descomposició del moviment, moltes vegades a partir de l’arsenal de tècniques del cinema primitiu i dels dispositius òptics precinematogràfics.

De manera que, a partir d’Xcèntric, una programació que al llarg de dos anys ha mostrat els mecanismes perceptius adjacents en la pantalla cinematogràfica i que ha destapat un seguit de procediments tècnics propis de l’espai de projecció, es van crear un conjunt de sessions que parteixen explícitament d’aquesta superfície per repensar el seu espai material, històric, poètic i social. Tanmateix, tot això és a penes un pretext que no ha d’estar en primer pla ocultant les pel·lícules, doncs el que veritablement ens interessa és mostrar-les; projectar pel·lícules com, per exemple Eadweard Muybridge, Zoopraxographer(1976) de Thom Andersen, Traumatografo (1973) de Paolo Gioli, Color Shifts, (2006) de Kyle Canterbury, New Book (1975) de Zbigniew Rybczynski, 31/75 Asyl (1975) de Kurt Kren, Pasadena Freeway Stills(1974) de Gary Beydler, Handsworth Songs (1986) de Black Audio Film Collective, Rude Awakening(1976) de W. Sonbert, Vertical Air (1996) de Robert Fenz o Fiction Artists (2004) de Christoph Girardet i Volker Schreiner en un diàleg inesperat amb altres, més enllà de la seva filiació a un cànon o a una corrent cinematogràfica; i projectar-les respectant les seves característiques materials. Davant la proliferació de pantalles i d’imatges digitals, el treball de programació d’Xcèntric implica també aquesta cura en els formats i reclama la importància de la projecció tradicional, és a dir, la presentació del material fílmic en una sala fosca. Però aquests treballs, al mostrar tot el que queda enrere en una projecció, trenquen amb els mecanismes d’il·lusió de la superfície plana i així, seguint Jean Cocteau, “la pantalla, alliberada de la pel·lícula, (…) només vessaria un feix de llum blanca”

Rellegint la incubació

2012-02-21T09:07:00Z

Finalitzada ja la fase de incubació de Pantalla Global, trobem que es el moment per aturar-nos a fer una relectura del que ha donat de si aquesta etapa. Per aquest motiu us presentem un recull dels articles que hem anat publicant al Work in Progress durant els quatre primers mesos del projecte.

Es tracta de textos que aprofundeixen sobre com han afectat les pantalles als set temes que planteja l’exposició: història, política, esport, publicitat, excés, vigilància i joc. I una reflexió sobre la creació del contracamp, escrita per Juan Insua, director de la plataforma virtual. Cada article està signat per un autor especialitzat en el camp (Jordi Carrión, Gonzalo de Lucas, Pere Bosch, Iván Pintor, Jordi Costa, Ana Luisa Valdés i Mara Balestrini) que, a partir de les tesis curatorials de Lipovetsky, Serroy i Hispano, aporta el seu punt de vista particular. Per aquest motiu, creiem que és un complement perfecte al catàleg de l’exposició per aprofundir encara més en la Pantalla Global.

La Pantalla Hiperlocal

2012-02-15T12:39:19Z

Pantalla Global: La Fotogràfica - CCCB -2012

Al mateix temps que les pantalles esdevenen cada cop més globals, també són cada cop més presents i significants en allò més local. Per aquest motiu, i a través de la Xarxa Transversal, Pantalla Global arriba a diferents ciutats del territori català. Partint d’un enfoc hiperlocal, aquestes mostres pretenen reflexionar sobre com la ciutat s’ha projectat a través de les diferents pantalles i com aquestes han afectat al desenvolupament de les ciutats actuals. Així doncs, es tracta d’exposicions vinculades amb la del CCCB però també amb un fort lligam al lloc on es realitzen, mantenint una personalitat pròpia. Per tant, esdevenen un complement més, representant el que seria la Pantalla Local.

De moment Pantalla Global es podrà veure a Olot a partir del 10 de març i fins al 3 de juny, i del 27 d’abril al 27 de maig a Vilanova i la Geltrú. D’altra banda, el conjunt de ciutats de la Xarxa, juntament amb Espais A3, també realitzaran accions per tal de dinamitzar la participació del Contracamp de l’exposició.

Una exposició escrita en imatges

2012-02-10T10:57:30Z

Teaser sobre Pantalla Historia

Pantalla Global fuga cap a tants llocs com persones que reflexionen al voltant del poder de les pantalles que configurem i ens configuren. La mostra explica com el cinema, la televisió, les càmeres de vigilància, l’ordinador, els videojocs i el black mirror, com diria Charlie Brooker, influeixen en la nostra manera de mirar.

Aquesta exposició no es pot explicar en un sol tràiler; per això el departament d’audiovisuals del CCCB ha recopilat la documentació i els discursos dels comissaris per explicar els continguts de la mostra. Setmanalment publicarem càpsules audiovisuals seguint el recorregut cronològic de l’exposició. La primera pantalla que hi trobem, després de l’Imperi de les Estrelles, és la Pantalla Història.

Si el cinema explica històries, també explica la Història. I si existeixen imatges és gràcies als operadors de càmera que les fan filmar. Aquest tràiler mostra les persones que van fer possible que tinguem gravat el segle XX i el XXI a la nostra retina. I explica una altra realitat: si existeixen imatges és perquè algú va voler que existissin, de la mateixa manera que hi ha forats negres en la història perquè a ningú li va interessar filrmar-los.

A Pantalla Història el debat que obren els comissaris aborda la seducció de les imatges, la relació entre realitat-pantalla-espectador i la veracitat o falsedat de les mateixes. El vídeo de l’exposició, realitzat per Toni Curcó, és una història que, com diu Andrés Hispano en el catàleg, “narra en l’abundància” i en la qual, progressivament, hi costa més distingir entre realitat, ficció i recreació.

El catàleg de Pantalla Global

2012-02-02T09:20:46Z

A la roda de premsa de la inauguració de Pantalla Global, Gilles Lipovetsky i Jean Serroy, comissaris de l’exposició, explicaven que si l’exposició havia suposat transformar un llibre al format expositiu i audiovisual, el catàleg havia suposat tornar a refer el camí invers. Així doncs, el catàleg d’aquesta mostra no és un simple resum del llibre La Pantalla Global, sinó que compendia tot el nou significat que l’exposició ha afegit al text original. A continuació us presentem un petit tastet d’aquesta obra que ja està disponible al públic.

Pantalla Global. Coordinant un projecte cultural de codi obert

2012-01-25T11:39:48Z

Muntatge de l'exposició Pantalla Global (Carlota Broggi , CCCB 2012)

Més que dels continguts de Pantalla Global, ja àmpliament explicats i comentats pels comissaris, em centraré aquí en donar algunes claus del procés de treball i dels dilemes que ens hem plantejat en el llarg camí de formalització del projecte.

El projecte parteix del llibre homònim de Gilles Lipovetsky i Jean Serroy (L’Ecran Global, Séuil, 2007). Primer repte museològic. Transformar una reflexió filosòfica i sociològica en una exposició. Traslladar les idees al terreny de la materialitat expositiva. Com desenvolupar aquest procés? Això no hagués estat possible sense construir un equip expositiu interdisciplinari –amb guionistes, documentalistes, realitzadors, músics, creatius, dissenyadors, arquitectes— competent i implicat, capaç de fer avançar la proposta cap a terrenys inimaginats en el punt de partida. Aquesta és una de les grans riqueses d’aquest tipus de projectes: com el procés de treball en equip obliga a un exercici constant de reformulació i exploració conceptual i creativa que va donant capes de densitat al conjunt.

Entrant en el terreny del procés de treball, un primer dilema que se’ns va plantejar va ser si calia buscar obres de videoartistes per representar els diferents temes plantejats, o treballar sobre nous assajos audiovisuals que desenvolupessin els temes del guió expositiu. És evident que videoartistes com Harun Farocki, per posar l’exemple d’un dels creadors que han reflexionat sobre aquests temes, hagués pogut ell sol constituir l’exposició. Però finalment vam optar per un model més assagístic, potenciant la visualització del guió sobre el caràcter més autoral de les obres. Hi ha una excepció a aquesta lògica. Són les tres obres de Nicolas Provost (Long Life the New Flesh, Abstract Action i Hypersex) que representen la Pantalla Excés. Aquesta pantalla, singular en el recorregut expositiu pel seu caràcter conceptual, ens va semblar que exigia una gramàtica específica, un estil autònom, i l’obra de Provost donava una formalització immillorable a aquesta necessitat.

Muntatge de l'exposició Pantalla Global (Carlota Broggi , CCCB 2012)

Això ens porta a una altra idea fundacional de Pantalla Global. Hi ha projectes sobre un tema concret on la dificultat rau en trobar uns determinats materials expositius que els il·lustrin el tema. Aquí el repte era d’una naturalesa radicalment diferent. Un projecte que pretén reflexionar sobre el caràcter configurador de les pantalles en el món contemporani evidentment fuga cap a totes bandes. Com representar la pantalla política, la pantalla esport, la pantalla història? Impossible l’exhaustivitat. Els materials a referenciar per qualsevol de les tipologies que planteja l’exposició són infinits i els temes que caldria tractar-hi també. En aquest sentit, el treball de desenvolupament de les instal·lacions audiovisuals que finalment presentem ha estat molt difícil. S’han obert multitud de línies de reflexió i de documentació, que moltes vegades han ajudat a avançar en el terreny conceptual, però no han acabat incorporades als muntatges audiovisuals finals. S’han hagut de prioritzar les línies argumentals que donen les claus més entenedores i vectorials per deconstruir cada un dels temes en detriment d’altres, sovint igualment potents, però que ens allunyaven cap a subtrames secundàries.

Tot està a les pantalles. Una sola pantalla. Aquest caràcter centrífug dels continguts ens va portar a potenciar una contraforça centrípeta respecte a la formalització espacial del projecte. Contra la temptació de la diversificació de pantalles es va imposar la idea –des del primer moment—d’una única pantalla, una pell pantalla contínua que recorregués l’exposició de principi a fi incorporant les diferents seccions de l’exposició. Això ens ha permès defugir el perill de l’excessiva fragmentació amb els diferents formats de pantalla i potenciar els aspectes més essencials, constitutius de la gramàtica universal de les pantalles.

La pantalla social. El contracamp. En l’esquema de capítols en què vam treballar en les fases inicials del projecte sempre havíem contemplat un àmbit que anomenàvem Pantalla Social que havia de reflexionar sobre els nous usos socials que es configuren a les pantalles a través de les xarxes socials. Però hi va haver un moment en què la representació d’aquesta realitat es va mostrar pobre respecte a una altra via molt més rica i suggestiva: transformar la pantalla social en una via de participació en la pròpia exposició. Que fos el mecanisme mateix el que representés el tema, i no a l’inrevés. I és així com la Pantalla Social va esdevenir el contracamp, un finestra que permet una interacció absoluta entre el discurs prescriptiu de l’exposició i les reflexions visuals dels visitants. Aquesta ha estat una aposta radical de Pantalla Global. Sovint els processos participatius són una cua de les propostes culturals, un afegitó per demostrar què modernes i obertes som les institucions culturals. Aquí el procés ha estat l’invers. Ha estat una demanda “natural” del propi projecte expositiu. És una participació inscrita en el propi adn de Pantalla Global. Arribats a aquest punt podríem discutir qualsevol de les altres pantalles de l’exposició però la que romandria estructural seria, paradoxalment, aquesta contrapantalla: el contracamp.

Ens ha sorprès als propis organitzadors la quantitat de sinèrgies que des del primer moment ha despertat Pantalla Global. A banda de museus i centres culturals; escoles, universitats, col·lectius, plataformes, xarxes, anelles, festivals...Tothom s’ha fet seu el projecte i s’ha plantejat vies de col·laboració, en diferents nivells i amb objectius diversos. Creiem que això respon a que Pantalla Global ha acabat essent un projecte de codi obert, fent un símil amb els programes informàtics open source basats en el caràcter col·laboratiu i la intel·ligència social.

A diferència de la majoria de projectes culturals tancats, de caràcter vertical, on uns suposats experts prescriuen i els visitants/usuaris sóm il·lustrats en el tema, aquí el caràcter prescriptiu està deliberadament acotat i en canvi es potencien els aspectes d’interconnexió, de reflexió participativa. I això fa que sigui un projecte que des de perspectives i interessos molt diferents se’l poden fer seu.

Pantalla Global s’ha convertit en una plataforma de reflexió sobre l’univers audiovisual contemporani i pocs temes o interessos són aliens a aquesta realitat. I és en aquest sentit que el projecte està trobant tantes sinèrgies en col·lectius diversos d’arreu del món, d’Olot a Sao Paulo, de San Sebastián a Monterrey, ciutadans anònims, col·lectius alternatius, professionals de l’audiovisual, amateurs de tot tipus, escoles i organitzacions.

Epíleg

Fa uns dies el cineasta independent Jonas Mekas participava en una conversa oberta amb José Luís Guerin en aquesta mateixa casa, i reflexionant sobre el caràcter de la creació audiovisual en el món actual, va llançar la següent pregunta a l’auditori: “Qui de vosaltres no té un dispositiu per gravar imatges en moviment?” Només 4 o 5 persones entre més de 300. Va ser una constatació palpable que no podem seguir desplegant projectes culturals sense tenir present aquest nou escenari.

Les pantalles ja són aquí i han arribat per quedar-s'hi

2012-01-20T09:54:13Z

El 24 de gener inaugurem la fase presencial de l’exposició Pantalla Global. Fins ara, la mostra només existia en aquesta plataforma http://pantallaglobal.cccb.org, on centenars de creadors motivats per l’impacte de les pantalles al món ens heu estat enviant la vostra obra. El dia de la inauguració, els més de 160 vídeos aportats per vosaltres s’integraran dins de l’espai expositiu, contraposats a la versió/visió dels comissaris, Gilles Lipovetsky, Jean Serroy i Andrés Hispano.

El que el visitant es trobarà al CCCB és una gran tira-pantalla de 150 metres des d’on podrà seguir el discurs proposat pels comissaris. Enfrontat a aquesta llarga pantalla s’ubicarà el contracamp, la resposta audiovisual dels usuaris a les tesis de Lipovetsky i Serroy. Inspirada en el llibre homònim de Lipovetsky i Serroy, l’exposició analitza totes les pantalles que ens influeixen en el segle xxi: cinema, televisió, ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes digitals, pantalles de vigilància, etc. Totes les pantalles que han arribat a la nostra vida per quedar-s’hi i amb un poder que no té precedents, ja que afecten tots els sectors: privat, social, cultural, artístic, científic i polític.

Pantalla Global es podrà visitar fins al 28 de maig i, durant tot aquest temps, podeu continuar enviant els vostres vídeos, que s’incorporaran a l’espai expositiu. Com participar-hi?

L’exposició virtual

En paral·lel a l’obertura de l’exposició presencial, s’ha creat un entorn virtual de Pantalla Global. La versió virtual de Pantalla Global no busca ser una transposició de l’exposició física, sinó que suggereix un ecosistema audiovisual mutant, un paisatge mediàtic en transformació profunda, un nou territori on el cinema i la televisió ja no són els mitjans hegemònics. El director de la plataforma virtual Juan Insua ja va explicar al bloc com s’ha preparat la versió digital de Pantalla Global.

Segueix el compte enrere de #PANTALLAGLOBAL

El 24 de gener a les 12 h se celebrarà la conferència de premsa de presentació de Pantalla Global que podreu seguir en directe a través de @cececebe @pantallaglobal i l’etiqueta #PANTALLAGLOBAL.

Fins al dia 25, que Pantalla Global s’obrirà al públic, us anirem revelant càpsules audiovisuals amb continguts que us trobareu a la mostra a través de Facebook i Twitter. No us perdeu el compte enrere de #PANTALLAGLOBAL. Les pantalles ja han arribat i són aquí per quedar-s’hi.